Sobre el Llibre

Som al món imaginari de Tarnus, en el continent de Xaoria. On la trama es desenvolupa, entorn a tres territoris d’aquest continent. El primer és la confederació de Bergundia, aquesta està composta per la aliança de quatre regnes humans, el regne dels nans, el regne de les Faedr (fades) i les goges. El segon és el regne de Iloria, un regne centralitzat entorn al govern d’un rei hereditari,  el qual té sota el seu domini tots els territoris del regne. El tercer és el regne de Argentia, és el regne on viuen les dragones i els dracs. Aquest regne està organitzat en ordres segons el color de la seva escata i dominats històricament per la ordre negra.

La Confederació de Bergundia i  el regne de Iloria han estat enfrontats des dels seus orígens degut a la diferent visió del govern. Aquest conflicte latent entre tots dos imperis va esclatar en guerra ara fa uns cinc-cents anys. En la primera de les batalles, on s’enfrontaren els exèrcits dels dos “Imperis”, i on hi van morir els reis dels països en conflicte.

El problema rau en que els reis de tots dos Imperis són cavallers, un estament que està lligat des del seu naixement a la entelèquia de la Justícia. Per això són obligats a considerar el benestar del seu poble per sobre del seu propi. En morir la majoria dels cavallers de Bergundia en la batalla, la confederació es troba amb un problema greu. Els electors no es posen d’acord en escollir rei pels regnes humans ni per la confederació. Per la seva part, Iloria entra en una guerra civil per la corona del regne.

Mentre tot això passa, al regne de Argentia, va esclatar una cruel revolta. La reina va esclafar-la i exilià el cap de la revolta. El problema fou quan descobriren la seva aliança amb Iloria. La guerra es reobre en ser escollida una família com a rei de Iloria amb el suport de les dragones i dracs renegats. Argentia va acudir en el  rescat del regne de Bergundia i en el decurs de la lluita la ordre negra queda quasi aniquilada. Igual que la blanca, la seva oponent.

Passats 325 anys, la guerra dona un tomb en llençar Roerg, el cap de les dragones i dracs renegats, un atac sorpresa. Aquest ha estat escollit rei pels Iloris i està decidit a unificar tot el continent sota el seu govern. Els Bergundis envien l’exèrcit i són totalment aniquilats, els pocs supervivents dels atacs a les ciutats es refugien a les muntanyes mentre Argentia acudeix novament al rescat i fa fora els Iloris.

El llibre comença 175 anys desprès d’aquests fets. Després de tants anys refugiats a Castellnord, Arland, un home de 175 anys hereu de Cronod de Maelrond, està a punt de prendre jurament de Cavaller. En aquestes circumstàncies coneix Aeguedr, la última dragona negra i filla de la antiga reina, la qual ha romàs aïllada al veí bosc de la Princesa des de fa quasi 500 anys. Tots dos s’enamoren i inicien una difícil relació, sobretot a causa de les radicalment oposades maneres de veure les coses. Per acabar-ho d’arreglar, Roerg està decidit a emprendre de nou la guerra, per això envia un estrany exèrcit, comandat per un cavaller obscur, contra Castellnord abans no reneixin els cavallers de bergundia. Per això, el regne de Bergonia ha de començar a reorganitzar-se per mobilitzar l’exèrcit. Mentre la resta de regnes de Bergundia estan intentant superar els seus propis problemes, els hauran de fer front a una invasió.

Però en aquesta guerra potser s’hi oculta alguna cosa més del que sembla a simple vista. Però… això és una altra història… per un altre llibre.